"La Plenitud de lo Senzill" (dedicada a Antoni Folguera)

Moltes vegades, els records del passat s'amaguen darrera de les circumstàncies que es donen en un determinat moment del present. Avui ens ha deixat Antoni Folguera; una persona d'edat avançada però que ha viscut una vida de gran plenitud, donant un gran valor a lo senzill. Segurament ha estat aquest fet que m'ha recordat a aquesta fotografia, que evoca amb la seva senzillesa a alguna cosa realment més gran que l'envolta. Aquesta imatge la vaig fer als orígens del digital, l'any 2002, amb una Fuji S1, quan amb l'amic i fotògraf Francesc Mas vam fer una travessa pel "Cañón del Río Lobo" a Sòria.  

L'hi dedico Antoni.

"L'Espectador Distant"

Diumenge passat vaig assistir a la "Festa del Cel" i em vaig permetre una llicència, que no sol caracteritzar les fotografies que presento en aquest blog. Us la presento perquè hi digueu la vostra. ;)

Barcelona - Arquitectura "L'Estel Ferit" (Rebecca Horn)

En mig d'un espai àrid i a la vegada envoltat d'històrics edificis, al barri de la Barceloneta; en mig d'una platja plena de vida, entre nens que corren, joves que hi xerren, grans que hi passegen; amb un cel i un mar que li fan de taló de fons mirant des de ciutat, s'hi aixeca una escultura molt singular; que no deixa indiferent. És una escultura de Rebecca Horn i s'anomena "L'Estel Ferit". Nom molt adequat per aquest espai, que a l'hivern, quan el temps no acompanya a prendre el sol ni a banyar-se, s'omple d'estels que formen un nou decorat en aquest cel mediterrani.

"La Ciutat Misteriosa"

Que capricioses i captivadores que són les aigües d'un riu tranquil quan prenen els reflexos dels seus voltants; embolcallats pel sol. En aquest cas, els ha tocat als edificis de Girona; si ens centrem en el reflexa de les seves formes quan l'aigua se'n fa l'amo, les veurem ballant, irregularment, de manera capriciosa. Captar-les aïllades del seu entorn els dóna una categoria quasi pictòrica.

"Aforaments al límit"

Diumenge passat, seguint els consells per assistir a la "Festa del Cel" de Barcelona, vaig agafar el transport públic; concretament el metro. Va quedar clar que el consell s'havia seguit de manera unànime i aquesta és una mostra de com qualsevol petit espai on agafar-se s'aprofitava. Malgrat tot, un bon sistema per assistir-hi còmodament.

"L'acompanyant silenciós"

Tots tenim un acompanyant, que incondicionalment i silenciosa ens segueix des de l'alba fins al crepuscle. A les primeres i darreres hores els acompanyants són llargaruts i decoren el terra que ens envolta. Algunes rapinyaires aprofiten per volar durant aquestes hores per la facilitat de veure les seves preses; als fotògrafs, encara que d'altra manera, també ens agrada aprofitar aquests moments i de vegades és l'acompanyant qui esdevé el gran protagonista de les nostres captures.

"Tocant L'Infern" Joan - Girona

Continuant el reportatge "Tocant l'Infern", sobre l'actual situació que viuen els indigents, que trobareu de manera completa a la pàgina corresponent d'aquest blog, he parlat amb en Joan a Girona. En Joan va estar treballant al sector ferroviari, però l'evolució de la seva carrera a la feina el va portar a jubilar-se amb una pensió que només l'hi dóna per poder pagar-se una habitació per dormir. Per poder menjar busca en els contenidors i demana almoines. Quan el vaig trobar estava remenant una paperera.