"Parada Tècnica"

Una de les coses que més m'agrada de la fotografia és la capacitat que ens dóna als qui la practiquem de ser grans observadors del nostre entorn i de que puguem congelar allò que hem vist, per a poder-ho compartir amb més gent. En aquest cas, la parada tècnica d'aquesta libèlula sobre el filferro d'un tancat.

"Menjar entre Reixes" - Street Photo

"Pintat d'Aigua de Pluja"

A la presentació del meu bloc hi escric un pensament, que sempre m'ha fet reflexionar sobre la qualitat d'una fotografia: "Una bona fotografia, com qualsevol expressió d'art, ha de provocar sensacions que captivin l'atenció dels seus espectadors". Per altra banda, penso que per aprendre, qualsevol fotògraf ha de buscar també i de manera constant, on trobar aquestes sensacions en les obres d'altres fotògrafs i, per suposat, intentar posar-ho en pràctica amb la seva pròpia personalitat.

Fa un parell o tres de dies em va inspirar una fotografia feta per la fotògrafa Maria Rosa Vila, que em va mostrar un manera diferent de captar la pluja que mai m'havia passat pel cap. Aquí us en presento el resultat a partir d'aquella idea. Aprofito aquest post d'avui per agrair-li a ella i a tothom de qui he gaudit les seves fotografies, l'important paper que han tingut en la meva formació; a la vegada que encoratjo a tothom qui vulgui aprendre a no deixar de mirar fotografies.

"Passejant Dalí" - Museu Dalí

"La Carpa i l'Hotel Arts" (2) - Barcelona Arquitectura

"Temps per a un mateix"

Mirar als ulls d'un primat, observar-ne les seves actituds, moviments, sentiments, els seus silencis no fa més que ratificar-ne el nostre parentesc. Quan els veig dins un zoo, sempre em pregunto què deuen pensar. En aquesta imatge sembla ben bé que aquest ximpanzé s'hagi agafat la seva estona; el seu temps de silenci per estar amb ell mateix.

"El Descencs" - Jocs de Carrer

Hi ha uns moments en els que captar expressions, sensacions o accions de gent al carrer és especialment agraït i pots deixar anar tota la teva imaginació, sense estar pendent de ser massa curós a l'hora de fer la fotografia. Són aquest instants que comparteixes amb els teus amics o familiars i on els protagonistes d'excepció son precisament ells mateixos. En aquestes situacions gaudeixes de la fotografia i dels qui t'acompanyen i continues captant situacions improvisades.

"Aglomeracions Endreçades" - Camp Nou

La continua cerca d'un fotògraf per trobar on s'amaga la fotografia que vol capturar permet imatges com aquesta, on l'espectacle és, també, més enllà del rectangle de joc.

"Ombres molt personals" - Autoretrat

És comú entre els fotògrafs que tinguem moltes fotografies de les persones que ens envolten, però molt poques de nostres. Aquest fet fa que de tant en tant practiquem el que s'anomena autoretrat. Entre les diferents tècniques per assolir-ne un hi trobem la de fotografiar reflexes nostres, fotografiar-nos directament sustentant la càmera sobre alguna mena de suport, o fotografiar la projecció de la nostra ombra. Aquest n'és un exemple. Evidentment somriure o no és el de menys ;)

"L'Estilista" - Street Photo

"Carrer Arc" - Girona

Girona, és una ciutat màgica; plena de racons amb un encant tan especial que és fàcil enamorar-se'n. Entre la coloraina de les seves cases arran de riu, els reflexes de els quals semblen una ciutat misteriosa, hi podem trobar espais extraordinàriament carregats d'història, com ara l'antic barri jueu o el pont d'Eiffel. Aquí teniu una mostra d'un racó amagat d'aquesta bonica ciutat.

Barcelona - Arquitectura "L'Estel Ferit" (Rebecca Horn) -2

Barcelona, ciutat de contrastos. Al davant una magnífica obra de Rebecca Horn, L'Estel Ferit; amb aquesta sensació de material vell, ferit pel mar i la seva salinitat; i al darrera l'Hotel Vela, símbol de la Barcelona més luxosa.

"Jocs de Carrer" - iPhone

Si anem a Figueres i estem buscant el museu Dalí, és fàcil passar pel davant del Museu de la Joguina; crida l'atenció perquè a l'entrada i te aquest quadradets, que em van recordar a un joc que a la meva infància es practicava als carrers del meu poble. Aleshores, les ratlles i els números es marcaven amb un tros de pal, sobre un terra sense enquitranar.

Imatge feta amb l'iPhone

"Il.lusions Òptiques Dalinianes" - iPhone

La fotografia com a art, sempre és un mitjà per a transferir emocions. Elements com les òptiques, el tractament en blanc i negre, color... o l'enquadrament, ajudaran al fotògraf en el seu punt de vista. En aquesta fotografia es pot veure la transformació de les emocions que els fotògrafs tenim a les nostres mans. Fixeu-vos de quina manera un cilindre (en el cas de la fotografia: òptica) pot fer que una cosa canvii el seu aspecte. Aquesta escultura dedicada al geni, que es pot trobar al centre de Figueres, és un lloc per a dedicar-hi una bona estona observant aquests efectes d'il·lusió òptica.

Fotografia feta amb l'iPhone.

"La Mirada de Dalí" - iPhone

El títol del meu bloq és "Instants que m'acompanyen", passa que de vegades aquests instants es presenten sense la càmera de fotografiar al damunt.  És clar que hi ha una diferència de qualitat, però invents com l'iPhone 4 em van permetre continuar congelats aquests instants màgics. Per diferenciar-les de la resta sempre portaran la paraula iPhone al final del títol.

Dedico aquesta sèrie al senyor Steve Jobs, per haver-me fet la vida, com a fotògraf, molt més fàcil.

"La Carpa i l'Hotel Arts" - Barcelona Arquitectura

"Cristòfor Colom des del Maremagnum" - Barcelona Arquitectura

Ultimes hores del dia, amb la càmera al damunt, sortint del cinema, la llum ideal, em va venir al cap una imatge que havia imaginat feia temps.  Vaig anar a buscar-la i el que són les circumstàncies: just des d'on tenia pensat fer la fotografia estava ocupat per una atracció. El contratemps inicial va portar a buscar un nou concepte; la llum ho mereixia. Aquest és el resultat. La fotografia que buscava, per un altre dia en que tornin a coincidir totes les circumstàncies.

"La Ciutadella" de Barcelona

Si som observadors, un petit passeig pel parc de la Ciutadella de Barcelona ens permetrà observar moltes classes d'ocells en llibertat. Solen ser ocells que aprofiten els pinsos i el menjar garantit del recinte del zoo i que troben en aquest parc un lloc ideal per a instalar-s'hi. Entre les diferents races, n'hi trobarem d'autòctones, com ara el colom roquer o els pardals, entre moltes d'altres; però també hi podem trobar altres races que no són pròpies de les nostres contrades i que han estat o bé introduïdes voluntàriament per l'home o bé han aconseguit escapar del seu captiveri i ara volen per Catalunya com si sempre hi haguessin estat; en són un exemple els lloros, les cotorres o els estornells.

 Passer Domesticus (famella)

  Passer Domesticus (mascle)

 Pardal (Passer Domesticus) - "L'hora de la neteja"

Estornell amb plomatge d'hivern (Sturnus vulgaris)

Estornell i colom  "Distàncies pactades"

Parella de lloros enjugassats

Colom roquer (Columba lívia) - "El petonet a la galta"

"En el Lloc Oportú" (Street Photo)

Barcelona es caracteritza per ser el principal port europeu en concepte de creuers. Els Turistes hi busquen, a banda dels diferents icones que presenta la ciutat, el sol que caracteritza les nostres terres; aquest sol, però, també presenta seriosos inconvenients, com ara la calor. Coneixedora d'això, una parada del port, exposa un ampli mostrari de ventalls.

"Amb una vegada no n'hi ha prou..."

"Un Cafè al Casino d'Alpens"

Dos quarts de set de la tarda. A aquestes alçades de l'any, els darrers raigs de sol brillen com si rellisquessin sobre la Terra i s'apoderen dels finestrals, il·luminant-ne els interior. Dos cafès esperant per prendre'ls, un diari llegit. Gran sensació de Pau. I els raigs de sol, fent lleugeres pinzellades sobre els protagonistes.

"El Salt dels Porta"

És un d'aquells instants màgics, en el que la única voluntat és fer quelcom tots junts; la resta és diversió, espontaneïtat, de-sincronització, expressions personals, un segon d'ingravidesa, sentir-se acompanyat.

Quan surto amb els meus també busco aquests instants màgics que amb la càmera congelo i que perduraran per sempre; que en definitiva, anys a venir, seran la base d'uns records que tendeixen a l'oblit.

"Festa del Cel" Barcelona

Algunes imatges que vaig aconseguir durant la "Festa del Cel" d'enguany a Barcelona. Una vegada més he apostat pel blanc i negre. Em vaig sentir especialment atret pel joc de línies que fan les esteles dels avions i em vaig dedicar bàsicament a intentar capta els contrastos d'aquestes formes; entre simetria i entropia, el blanc sobre el blau, de la concentració a la dispersió...

"La Plenitud de lo Senzill" (dedicada a Antoni Folguera)

Moltes vegades, els records del passat s'amaguen darrera de les circumstàncies que es donen en un determinat moment del present. Avui ens ha deixat Antoni Folguera; una persona d'edat avançada però que ha viscut una vida de gran plenitud, donant un gran valor a lo senzill. Segurament ha estat aquest fet que m'ha recordat a aquesta fotografia, que evoca amb la seva senzillesa a alguna cosa realment més gran que l'envolta. Aquesta imatge la vaig fer als orígens del digital, l'any 2002, amb una Fuji S1, quan amb l'amic i fotògraf Francesc Mas vam fer una travessa pel "Cañón del Río Lobo" a Sòria.  

L'hi dedico Antoni.

"L'Espectador Distant"

Diumenge passat vaig assistir a la "Festa del Cel" i em vaig permetre una llicència, que no sol caracteritzar les fotografies que presento en aquest blog. Us la presento perquè hi digueu la vostra. ;)

Barcelona - Arquitectura "L'Estel Ferit" (Rebecca Horn)

En mig d'un espai àrid i a la vegada envoltat d'històrics edificis, al barri de la Barceloneta; en mig d'una platja plena de vida, entre nens que corren, joves que hi xerren, grans que hi passegen; amb un cel i un mar que li fan de taló de fons mirant des de ciutat, s'hi aixeca una escultura molt singular; que no deixa indiferent. És una escultura de Rebecca Horn i s'anomena "L'Estel Ferit". Nom molt adequat per aquest espai, que a l'hivern, quan el temps no acompanya a prendre el sol ni a banyar-se, s'omple d'estels que formen un nou decorat en aquest cel mediterrani.

"La Ciutat Misteriosa"

Que capricioses i captivadores que són les aigües d'un riu tranquil quan prenen els reflexos dels seus voltants; embolcallats pel sol. En aquest cas, els ha tocat als edificis de Girona; si ens centrem en el reflexa de les seves formes quan l'aigua se'n fa l'amo, les veurem ballant, irregularment, de manera capriciosa. Captar-les aïllades del seu entorn els dóna una categoria quasi pictòrica.

"Aforaments al límit"

Diumenge passat, seguint els consells per assistir a la "Festa del Cel" de Barcelona, vaig agafar el transport públic; concretament el metro. Va quedar clar que el consell s'havia seguit de manera unànime i aquesta és una mostra de com qualsevol petit espai on agafar-se s'aprofitava. Malgrat tot, un bon sistema per assistir-hi còmodament.

"L'acompanyant silenciós"

Tots tenim un acompanyant, que incondicionalment i silenciosa ens segueix des de l'alba fins al crepuscle. A les primeres i darreres hores els acompanyants són llargaruts i decoren el terra que ens envolta. Algunes rapinyaires aprofiten per volar durant aquestes hores per la facilitat de veure les seves preses; als fotògrafs, encara que d'altra manera, també ens agrada aprofitar aquests moments i de vegades és l'acompanyant qui esdevé el gran protagonista de les nostres captures.

"Tocant L'Infern" Joan - Girona

Continuant el reportatge "Tocant l'Infern", sobre l'actual situació que viuen els indigents, que trobareu de manera completa a la pàgina corresponent d'aquest blog, he parlat amb en Joan a Girona. En Joan va estar treballant al sector ferroviari, però l'evolució de la seva carrera a la feina el va portar a jubilar-se amb una pensió que només l'hi dóna per poder pagar-se una habitació per dormir. Per poder menjar busca en els contenidors i demana almoines. Quan el vaig trobar estava remenant una paperera.