"Esclats d'il.lusió"

Ahir, sortint de visitar una exposició de fotografies em vaig trobar a uns quants nens jugant amb les bombolles de sabó que feia un espontani al passeig de Sant Joan. Sort que en aquell moment portava la càmera a la mà, perquè si no és una d'aquelles ocasions en les quals m'hagués sabut greu quedar-me amb les ganes de fer alguna fotografia. Tot va ser fàcil i el resultat que buscava va aparèixer al cap d'una estona; era previsible perquè amb la quantitat de nens que hi havia, la quantitat de bombolles i el fet que no paraven... En fi, de vegades s'arrengleren els fets i treus el que busques.

"Cels de Barcelona"

"Notes de Llibertat"

"Pinzellades d'Aigua"

Al ben mig del Montseny, allà on la natura et captiva a cada instant, hi ha molts petits espais que descontextualitzats es converteixen en veritables obres d'art; són capricis de la natura que de manera màgica ens lliura la seva obra, al més pur estil impressionista, tan sols ens demana que ens hi fixem. En aquest cas, un llac del Montseny ens regala aquest bonic paisatge on arbres, caminants i aigua s'alien per a oferir-nos una postal impressionista. La meva única intervenció ha estat girar la imatge.

"El Tibidabo en Misteri"

L'anunci de la Lluna Plena més gran i brillant de l'any, que a més a més coincidia amb el meu aniversari, ens va portar a mi i la meva parella a aprofitar-ho per a fer un passeig nocturn per la serralada de Collserola. Vam pujar-hi a la posta de sol, de manera que el camí ens va deixar un munt de perles fotogràfiques; arribat a la torre va tocar sopar, mentre vèiem com la nit anava caient i la lluna apareixia amb tota la seva brillantor, impressionant. Abans de baixar aprofitant aquesta brillantor nocturna, sorpresa, la boira va voler jugar una estona amb el castell del Tibidabo i el Sant Crist que el corona. Aquí us en deixo una de les mostres.

"La Ciutat Sota les Aigues"

"L'Escala"

Fa uns dies, un gran amic meu, en Francesc Mas,  em va proposar un projecte: comunicar-nos diàriament mitjançant una fotografia, de lo cotidià del dia a dia, via el whatsapp. La idea ha estat molt gratificant en molts sentits: la comunicació diària amb ell, descubrir què li crida l'atenció en el seu dia a dia, l'esforç personal, de visió fotogràfica que dóna saber-se amb el compromís pactat i el fet d'acabar tenint un conjunt de fotografies amb un aspecte molt engrescador. En bréu, quan acabi el projecte, a partir de l'1 de novembre,  publicaré diàriament una parella d'aquestes fotografies; la seva i la meva; sabent per endavant que l'únic nexe que tenen la una amb l'altre és el de formar part del nostre cotidià. 

Avui, buscant una d'aquestes fotografies, la de demà, he trobat aquesta; i aprofitant les tecnologies i noves aplicacions, la comparteixo, directament des del mòbil. Qui sap si això em permetrà recuperar la dinàmica del bloq, gràcies al qual he conegut a gent molt interessant. Aquí la teniu...