Aquí hi trobareu sensacions que el meu dia a dia em presenta i que gràcies a la fotografia he pogut extreure'n un petit instant. Són petits instants, però que fan que la història es pugui reviure una i una altra vegada i que ens permetran, per sempre, poder transmetre aquestes sensacions a futures generacions. Història, fotografia i art, elements que per sempre quedaràn lligats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Gairebé imperdonable no haver publicat abans aquest reportatge, però com tu dius tot té el seu moment. Felicitats per tota la sèrie, i especialment les fotos de nens, sempre agraïdes i especialment quan són vistes per bons fotògrafs.
ResponEliminaAquesta que ens proposes, és la que mes m'agrada, la mirada és trencadora, i has sabut captar l'essència de l'expressió en la seva versió més pura i infantil que solament una nena ens pot regalar.
Moltes felicitats per aquest magnífic treball. Una abraçada.
Moltes gràcies Ramon, m'alegro de que t'agradi. Aprofitaré aquest dies poc productius per a penjar-ne algun altre que tinc pendent. A veure si quan torni a estar en actiu et va bé hi fem una sortideta conjunta, que segur que la disfrutem.
EliminaUna abraçada,
Carles.
El señor de arriba, me ha dejado tu link hoy.... gracias Moncat. Me quedo con todas esas miradas mayas, fantásticas todas y llenas de mucho amor delante y detrás del objetivo. Me apunto. Un saludo.
ResponEliminaHola Yolanda. Encantat de trobar-te en aquest espai i especialment content de que t'agradi la feina que he proposat. També t'haig de dir que he tafanejat el teu bloq i m'ha agradat molt; especialment la fotografia de la negreta. Excel.lent captura. Una abraçada. Ens anem seguint.
Elimina