Serà per casualitat, o perquè darrerament plou molt i per tant si vull fer fotografies son de pluja, o potser perquè m'he aficionat a trobar l'encant fotogràfic que pot tenir la pluja, però la majoria de fotografies que faig darrerament i que més a més em criden l'atenció per a penjar en el bloc son fotografies de pluja.
Una de les coses que més em crida l'atenció, alhora de fer aquestes fotografies, és la intimitat que es genera entre dues persones, o més, que comparteixen un sol paraigües i les escenes còmiques que en moltes ocasions es generen, pròpies de les preses per evitar l'aigua que cau i en ocasions de la impotència per esquivar-la.
Aquí us en presento una de les de compartir un paraigües i la intimitat que genera.
Una de les coses que més em crida l'atenció, alhora de fer aquestes fotografies, és la intimitat que es genera entre dues persones, o més, que comparteixen un sol paraigües i les escenes còmiques que en moltes ocasions es generen, pròpies de les preses per evitar l'aigua que cau i en ocasions de la impotència per esquivar-la.
Aquí us en presento una de les de compartir un paraigües i la intimitat que genera.
Compartir paraigua és el més semblant a viure plegats. I causa eufòria per la mateixa intimitat que hi porta. El paraigua és bell, és rodó, és estrellat, és la flor que s'obre quan el dia és gris i humit.
ResponEliminaI molt pintoresc. ;)
ResponElimina