A primera hora del matí vaig sortir a fotografiar; sense ben bé saber que era el que trobaria. La rosada convidava a localitzar alguna fulla o flor que tingués petites gotes d'aigua. Aleshores em vaig trobar amb aquesta teranyina, totalment farcida de gotetes de rosada. Una de les coses que més em va cridar l'atenció va ser la forma en que està construïda; un espiral concèntric que es va definint cap al centre, espai en el que l'aranya ha posat una gota d'aigua per convidar a veure als qui passin per allà. M'ha semblat una gran estratègia.
Jo vaig escriure un poema eròtic basat en la teranyina i la cançó "Lullaby" dels The Cure. Es diu "A(mo)ranya".La trobaràs al bloc amb aquest títol tan estrany.
ResponEliminaGran foto, per cert! Enfocar i desenfocar, per veure bé el que passa.
be, jo no soc ni de bon troç tan poeta com Canterineta, però el meu avi sempre deia "qui matina pixa i caga a on vol" i raò no li mancava.
ResponEliminaMatinar sempre té premi.
I a més a més als matins els paissatges tenen una informació extra en forma de llum, boires i rosades que val la pena aprofitar. Moltes gràcies a tots dos.
ResponEliminaMe encanta, preciosa foto.
ResponEliminaSaludos
Moltes gràcies Noemí. Una forta abraçada.
ResponEliminaQue bello tesoro has encontrado! Y aqui la tienes, la curvia de Fibonacci! Molt bé!
ResponEliminaGràcies Hugo. Tens raó, en vam estar parlant i no recordava que en aquesta fotografia hi estava aplicada ;). Per cert, el meu post d'avui està dedicat a tu. Una abraçada.
Elimina