dimarts, 8 de novembre de 2011

"Guardant l'Ara pel Demà" - des del meu Terrat

Des del meu Terrat, és un petit espai que, en forma d'acompanyament al títol de la fotografia, vaig publicant periòdicament al meu bloq. Són fotografies que es caracteritzen per haver estat fetes des d'algun racó de casa meva; mirant cap a l'exterior. Així, mirant per alguna de les finestres i buscant l'òptica adequada puc captar escenes  que s'improvisen a prop meu. Avui, us presento una escena d'una persona, que com tantes vegades intento fer jo, està congelant petits instant que també l'acompanyen per a recordar-los en un futur.



8 comentaris:

  1. Curosament guardaran les cares i el moment en el seus cors, tot i el lloc llòbrec i desangelat. Magnífic, Carles, sempre em fas dir alguna cosa :) Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Hola Carles, et felicito per les fotografies i pel teu bloc. Amb el teu permís et seguiré. Si vols pots passar pel meu.
    www.jrnoguer.blogspot.com

    Salut!!

    ResponElimina
  3. Hola Joan Ramon. Moltes gràcies pels teus comentaris i per suposat, m''encanta la idea de que em segueixis. Quan acabi amb la feina faig un passeig pel teu; sempre és una bona manera d'aprendre'n veure la feina que fan altres fotògrafs.

    Ens anem seguint, salut!

    ResponElimina
  4. Cantireta, que la gent opini és un bon premi a la feina feta ;). Moltíssimes gràcies pels teus comentaris.

    Una abraçada,

    Carles

    ResponElimina
  5. El fotògraf fotografiat. Curiosa coincidència. Jo també moltes vegades he pensat mentre faig una foto: Pot ser que algú m'estigui fotografiant en aquest precís moment? Si més no, el MeteoSat, sí...
    Enhorabona per tots els treballs, que ja fa un temps que et seguiexo
    www.josepmbadia.blogspot.com

    ResponElimina
  6. Bon dia Josep Maria. Crec que avui en dia tots plegats estem molt més fotografiats del que ens pensem. Tan mateix, quan faig fotografia de carrer intento mantenir una certa discreció, però alguna vegada me'n adono de que m'estan fotografiant a mi. En fi, que si serveix per a fer art, ben vingut sigui. Jo també et vaig seguint el teu blog, que per cert m'ha inspirat a fer un reportatge sobre globus ;). Una forta abraçada.

    ResponElimina
  7. bona bona, de les que m'agraden, aquets instants "robats" que no tornen.

    La dona a la seva manera va preparar l'escena tot posant una catifa als peus de les criatures, o potser ja forma part de la decoració...prefereixo pensar en lo primer.

    salut!

    ResponElimina
  8. Bona nit Ramon. Quedava maco lo pimer, però era lo segon.

    Una abraçada,

    Carles

    ResponElimina