És un d'aquells instants màgics, en el que la única voluntat és fer quelcom tots junts; la resta és diversió, espontaneïtat, de-sincronització, expressions personals, un segon d'ingravidesa, sentir-se acompanyat.
Quan surto amb els meus també busco aquests instants màgics que amb la càmera congelo i que perduraran per sempre; que en definitiva, anys a venir, seran la base d'uns records que tendeixen a l'oblit.
Felicitats Carles. Tens unes fotografies precioses
ResponEliminaGali
http://laquimicafunciona.blogspot.com
Hola Gali,
ResponEliminaMoltes gràcies. A veure si el dia en que ens viem xarrem una mica i ens expliquem els projectes en que estem. M'he fet seguidor del teu blog, que he trobat molt interessant.
A reveure,
Carles
la virtud de la fotografia, congelar moments màgics.
ResponEliminaSi, de fet sempre he pensat lo difícil que seria explIcar coses del passat sense fotografies. Cadascú s'ho imaginària d'una manera diferent. Als qui ens agrada tenim la sort de ser protagonistes d'aquests relats del passat que es faran sobre el present en el futur.
ResponElimina