Dos quarts de set de la tarda. A aquestes alçades de l'any, els darrers raigs de sol brillen com si rellisquessin sobre la Terra i s'apoderen dels finestrals, il·luminant-ne els interior. Dos cafès esperant per prendre'ls, un diari llegit. Gran sensació de Pau. I els raigs de sol, fent lleugeres pinzellades sobre els protagonistes.
Aquí hi trobareu sensacions que el meu dia a dia em presenta i que gràcies a la fotografia he pogut extreure'n un petit instant. Són petits instants, però que fan que la història es pugui reviure una i una altra vegada i que ens permetran, per sempre, poder transmetre aquestes sensacions a futures generacions. Història, fotografia i art, elements que per sempre quedaràn lligats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
ampliada és un goig contemplar-la.
ResponEliminaSincerament, la vaig veure per casualitat; quan anava lavabo i va resultar que era al pis de sobre, i vaig baixar de nou a buscar la càmera perquè la llum s'ho mereixia. Gràcies.
ResponEliminaSembla un brodat damunt de damasquí. Molt bonica!
ResponEliminaEi, moltes gràcies de nou. Em va agradar especialment les pinzellades que la llum hi deixava. ;)
ResponElimina