És comú entre els fotògrafs que tinguem moltes fotografies de les persones que ens envolten, però molt poques de nostres. Aquest fet fa que de tant en tant practiquem el que s'anomena autoretrat. Entre les diferents tècniques per assolir-ne un hi trobem la de fotografiar reflexes nostres, fotografiar-nos directament sustentant la càmera sobre alguna mena de suport, o fotografiar la projecció de la nostra ombra. Aquest n'és un exemple. Evidentment somriure o no és el de menys ;)
Aquí hi trobareu sensacions que el meu dia a dia em presenta i que gràcies a la fotografia he pogut extreure'n un petit instant. Són petits instants, però que fan que la història es pugui reviure una i una altra vegada i que ens permetran, per sempre, poder transmetre aquestes sensacions a futures generacions. Història, fotografia i art, elements que per sempre quedaràn lligats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
subscric el que dius, encara que et veig una mica serio a la foto, ;)
ResponEliminaNormalment somric quan fotografio a algú i em convé treure-li un somriure, perquè així s'empatitza i també ho fa, però en aquesta em va semblar que no calia. ;)
ResponElimina