Que capricioses i captivadores que són les aigües d'un riu tranquil quan prenen els reflexos dels seus voltants; embolcallats pel sol. En aquest cas, els ha tocat als edificis de Girona; si ens centrem en el reflexa de les seves formes quan l'aigua se'n fa l'amo, les veurem ballant, irregularment, de manera capriciosa. Captar-les aïllades del seu entorn els dóna una categoria quasi pictòrica.
He quedat "penjat" del teu blog, que evoca una gran sensibilitat i l'amor pel treball ben fet.
ResponEliminaTotes les fotografies mereixen una pausa per recrear-se, gaudir i compartir les teves sensacions, ho aniré fent a poc a poc com es mereix. Poso el teu blog entre els quals vaig a seguir.
Felicitats i salutacions.
Cara'm; moltes gràcies. És un honor rebre aquests comentaris. La veritat és que mai no saps si ho estàs fent prou bé, sempre et sembla que es pot millorar i per aquest motiu no paro de seguir altres blogs; des d'on els punts de vista variats m'enriqueixen especialment. En aquest sentit, també faré un tomb pel teu, tot i que ho deixo per demà que avui s'està fent molt tard i segur que també requereix fer-ho amb calma.
ResponEliminaUna abraçada i ens anem seguint.
Carles