A la presentació del meu bloc hi escric un pensament, que sempre m'ha fet reflexionar sobre la qualitat d'una fotografia: "Una bona fotografia, com qualsevol expressió d'art, ha de provocar sensacions que captivin l'atenció dels seus espectadors". Per altra banda, penso que per aprendre, qualsevol fotògraf ha de buscar també i de manera constant, on trobar aquestes sensacions en les obres d'altres fotògrafs i, per suposat, intentar posar-ho en pràctica amb la seva pròpia personalitat.
Fa un parell o tres de dies em va inspirar una fotografia feta per la fotògrafa Maria Rosa Vila, que em va mostrar un manera diferent de captar la pluja que mai m'havia passat pel cap. Aquí us en presento el resultat a partir d'aquella idea. Aprofito aquest post d'avui per agrair-li a ella i a tothom de qui he gaudit les seves fotografies, l'important paper que han tingut en la meva formació; a la vegada que encoratjo a tothom qui vulgui aprendre a no deixar de mirar fotografies.
molt bona idea i unes captures fantàstiques ;-)
ResponElimina;). Només és una primera prova; però crec que la idea pot donar molt de sí. Tal com comento a dalt del post, la vaig veure a Maria Rosa Vila i em va agradar molt l'efecte que feia. A veure si un altre dia de pluja la puc treballar una mica més. Gràcies pels comentaris.
ResponEliminaCarles
Unes imatges molt guapes... ;-)
ResponEliminaGràcies Manel. Una abraçada. ;)
ResponEliminaCarles
Carles haces puro Arte, me encantannnn que llevas la cámara siempre contigo, dentro del coche hiciste clic... felicidades
ResponEliminaGràcies Noemí. Una abraçada.
ResponEliminaDins del cotxe, les imatges darrera la pluja semblen més oníriques i poètiques. I a fora, els semàfors es posen vermells cada 2 minuts, i els clàxons sonen igual d'empipadors. Bones imatges, Carles.
ResponElimina;) gràcies. Afortunadament ara la gent no toca el clàxon com anys enrera, però és veritat que el fet d'extreure aquest instants del seu entorn dónen una sensació de pau, que incrementa la realitat.
ResponElimina